Parlem de Trastorn Obsessiu Compulsiu

“...La cuina és encara més fascinant que el lavabo, els armaris estan pulcrament ordenats i tot està net com si fos nou, acabat de posar. Els gots són tots iguals, les tasses també, els coberts també. Res no desentona, però el que més li crida l’atenció és la nevera, ordenada alfabèticament amb caixes perquè res es desordeni i les caixes tenen el nom de tot el que hi va dintre.

Una idea fugaç s’instal·la al cap de la noia, és un psicòpata, recorda sèries de psicòpates assassins que són pulcrament ordenats i per això mai els enxampen. La seva imaginació vola massa, i s’obliga a tornar a l’habitació a mirar com dorm. En veure’l reprimeix les noves ganes de fugir, sembla un àngel, no creu que amb aquella cara fos capaç de matar ningú…”

Una noia es lleva en un pis que no és el seu després d’una nit boja, increïble, màgica, que no oblidarà mai. Però el que troba la fa inquietar una mica. La sinceritat serà clau per aquesta història.

El darrer dels relats per entendre els trastorns mentals, és una història d’amor, ens sorprendria quantes persones al nostre voltant han desenvolupat un trastorn obsessiu compulsiu. Com sempre la comprensió del trastorn, ens ajudarà en l’acceptació de les persones que el pateixen.

Per entendre-la millor a la segona part del llibre us parlo més concretament d’aquest trastorn.

“Normalment en algun moment de la malaltia la persona reconeix que té aquestes obsessions i compulsions i que són excessives i irracionals. Però no per reconèixer-les, són capaços de deixar de fer-les. Aquests actes suposen una pèrdua de temps i deteriorament en la persona que les té, interferint en la seva vida social, laboral i personal.”

Que farà aquesta noia? Marxarà corrents? Si ho vols saber, demà comença el Verkami, no ho dubtis ni un moment, sortirà un post on t’explicarà cada pas a realitzar per contribuir en aquest projecte.

Parlem d’ansietat

“…En Bob volia recuperar la seva traça en la caça però no sabia com. Feia com sempre, s’estava allà quiet, però al darrer moment tremolava o se li canviava el color de la pell i, zas, la libèl·lula se n’anava volant! El seu company el va anar a visitar, “estàs molt prim” li va dir, i el Bob li va explicar que feia uns dies que no podia menjar, ni dormir, ni res de res…”

En Bob és un camaleó, que de cop i volta no pot caçar, es va quedant cada cop més prim, però és que cada vegada que caça li agafa ansietat. Som moltes les persones que alguna vegada la nostra vida hem tingut ansietat. El Bob té ansietat generalitzada, que fa que no puguis desenvolupar la teva vida de manera normal.

Així funciona l’ansietat:

“…Però si és dona el cas que en sortir de l’entrevista de feina seguim tensos, suant i tremolant. Hem transformat l’estrès en ansietat. Si, l’estrès és la resposta a un moment concret, l’ansietat és la preocupació per aquell fet un cop ja ha passat el moment…”

A la segona part com sempre, explico que és l’ansietat i que ho diferencia de l’estrès i com una cosa pot porta l’altra.

I és que tots estem exposats a situacions estressants i la majoria de nosaltres tindrem episodis d’ansietat, és molt interessant veure com se’n surt el camaleó. Creus que podrà tornar a caçar?, esperem que si pobre si no es quedarà massa prim.

No dubtis a participar en el Verkami, si creus que et pot interessar el que li passarà al nostre amic Bob. Comença el 17 d’Abril o sigui demà mateix! No badis, no et quedis sense llibre!

Relats Per entendre els Trastorns mentals

Anava caminant cap a la feina i pensava per mi mateixa, que podia fer amb tot allò que sabia, tot allò que durant uns quants anys de grau havia adquirit, tot allò que he vist en les persones?, d’aquí va sorgir la necessitat d’escriure, escriure per explicar que opino, que penso i no només això sinó també per explicar allò que sé.

El primer relat va sorgir després d’un curs de comunicació amb nens amb trastorn de l’espectre autista, vaig recordar una experiència amb una nena amb autisme i com havíem connectat a través del meu fill mentre el duia agafat al pit amb el mocador i la nena amb autisme el buscava el mirava i llavors podíem parlar, podia dir-li coses i preguntar-li algunes altres, no vol dir que les contestés totes però vam connectar, inclús quan la veia sense el nen, també m’escoltava i em responia. Un punt de connexió va fer que ella i jo poguéssim veure’ns i entendre’ns. Amb totes aquestes reflexions va sorgir EL Manel i el cotxe vermell. I un cop el vaig acabar, vaig pensar, la gent l’ha de llegir.

A partir d’aquell vaig escriure un darrere l’altre els relats per entendre els trastorns mentals. N’hi ha set en concret i a cada un, una persona que s’ha creuat per la meva vida, m’ha encès la inquietud i l’espurna perquè l’escrigui. He vist moltes injustícies que tenen el seu origen en el desconeixement que la gent té d’aquests trastorns. I ja n’hi ha prou.
Tothom mereix que l’entenguin, i per això us convido a passar per set històries que ens parlen de set trastorns molt comuns, com són l’Autisme, l’esquizofrènia, la depressió, el trastorn bipolar, l’anorèxia, l’ansietat, i el trastorn obsessiu compulsiu.

El 17 d’Abril comencem el Verkami. No t’ho perdis.

Mira quin vieo mes xulo he fet per explicarte’l! No te’l perdis i que se’l perdi ningú!