{"id":682,"date":"2017-06-11T19:22:56","date_gmt":"2017-06-11T17:22:56","guid":{"rendered":"http:\/\/psicologiapares.com\/?p=682"},"modified":"2017-06-11T19:22:56","modified_gmt":"2017-06-11T17:22:56","slug":"ningu-viu-de-publicar-llibres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/2017\/06\/11\/ningu-viu-de-publicar-llibres\/","title":{"rendered":"Ning\u00fa viu de publicar llibres"},"content":{"rendered":"<p>Escric aquest post mentre el meu primer llibre s&#8217;est\u00e0 coet al forn. Durant aquest temps he apr\u00e8s moltes coses pel que fa a escriure un llibre i volia compartir-les amb vosaltres.<br \/>\nEscric des que tinc \u00fas de ra\u00f3, a l&#8217;escola guanyava els jocs florals, i tot i que fa de mal dir, m&#8217;aprovaven llengua per les meves redaccions, m\u00e9s que no pas per la meva ortografia (sort dels correctors, digitals i professionals).<br \/>\nHe escrit relats i hist\u00f2ries, broten del meu cap i passen als meus dits, per\u00f2 mai m&#8217;havia proposat publicar res. En acabar psicologia vaig tenir-la necessitat de compartir els meus coneixements amb tothom que hi estiguis interessat, i va ser aix\u00ed com se&#8217;m va acudir escriure relats sobre els trastorns mentals.<br \/>\nEl primer que em va passar pel cap, va ser &#8220;que puc dir jo que no s&#8217;hagi dit ja&#8221; i \u00e9s que en un m\u00f3n tan digitalitzat, on tothom t\u00e9 un blog i tothom diu les coses com li semblen, sembla que un hagi de buscar dir quelcom m\u00e9s interessant que l&#8217;altre. Doncs no, amb el temps m&#8217;he adonat que tots podem estar dient el mateix de mil maneres diferents i com que el m\u00f3n est\u00e0 ple de persones que llegeixen i interpreten de mil maneres diferents sempre hi haur\u00e0 alg\u00fa interessat en all\u00f2 que hagis de dir.<br \/>\nDespr\u00e9s vaig pensar que ser escriptor seria meravell\u00f3s, i no parlo d&#8217;escriure alguns llibres, jo volia viure de l&#8217;escriptura, despr\u00e9s de veure com funciona el m\u00f3n editorial, vaig veure que era complicat i un reputat escriptor em va dir &#8220;avui dia ning\u00fa viu d&#8217;escriure llibres&#8221; i \u00e9s veritat. Per tant vaig deixar de pensar que guanyar\u00e9 amb ell llibre. El simple fet que estigui publicat ja en tinc prou.<br \/>\nO sigui que si est\u00e0s pensant a escriure i publicar un llibre, fes-ho. No deixis que ning\u00fa et digui que el que escrius no interessa, accepta les cr\u00edtiques i millora el contingut, per\u00f2 no deixis d&#8217;escriure. Si t&#8217;agrada escriure, no ho deixis mai i si vols publicar, endavant. \u00c9s una gran aventura, com totes les aventures t\u00e9 trams del cam\u00ed boirosos i d&#8217;altres amb un sol brillant, per\u00f2 al final ser\u00e0s escriptor, i no \u00e9s aix\u00f2 el que volies?<br \/>\nAbra\u00e7ades i paraules boniques. Estendre ens fa lliures.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Escric aquest post mentre el meu primer llibre s&#8217;est\u00e0 coet al forn. Durant aquest temps he apr\u00e8s moltes coses pel que fa a escriure un llibre i volia compartir-les amb vosaltres. Escric des que tinc \u00fas de ra\u00f3, a l&#8217;escola guanyava els jocs florals, i tot i que fa de mal dir, m&#8217;aprovaven llengua per &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/2017\/06\/11\/ningu-viu-de-publicar-llibres\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abNing\u00fa viu de publicar llibres\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":683,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[11],"tags":[53,119,139,140,218],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/682"}],"collection":[{"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=682"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/682\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}