PER ENTENDRE, JUSTAMENT \u2013 UN PR\u00d2LEG<\/p>\n
De: Matthew Tree<\/p>\n
<\/p>\n
No es pot dir prou vegades: qualsevol cosa que ajudi a acabar amb la ignor\u00e0ncia for\u00e7a generalitzada que existeix sobre els trastorns i malalties mentals \u2013 tant la ignor\u00e0ncia dels que els pateixen com la ignor\u00e0ncia dels que es creuen en el seu seny \u2013 no \u00e9s nom\u00e9s desitjable sin\u00f3 imprescindible.<\/p>\n
Em poso a mi mateix per cas: durant sis anys llargs, – dels catorze fins al vint – vaig viure obsessionat per unes pors que sabia que eren absurdes i del tot inversemblants alhora que no em podia treure del cap la sensaci\u00f3 que tamb\u00e9 eren ben reals. No dramatitzo pas si dic que no desitjaria ni que el meu pitjor enemic tingu\u00e9s un trastorn d’aquesta mena. Aquells anys \u2013 que van acabar amb una al\u00b7lucinaci\u00f3 espaordidora i una crisi nerviosa en qu\u00e8 temporalment vaig perdre la capacitat de parlar \u2013 eren, per parafrasejar el t\u00ectol d’un poema fam\u00f3s, la meva temporada personal a l’infern; i no, no exagero: es tractava, de fet, d’una doble vida, en qu\u00e8 volia fer veure que no em passava res a la vegada que la meva ment m’estava dient, cada segon de cada minut de cada hora de cada dia, que una cat\u00e0strofe humiliant i vergonyosa em podia passar ara i ara i ara i si no ara, doncs d’aqu\u00ed a un moment de res. I per entendre com \u00e9s, viure aix\u00f2 durant l’adolesc\u00e8ncia – l’\u00e8poca de les nostres vides en qu\u00e8 ens sentim m\u00e9s vulnerables, m\u00e9s insegurs, m\u00e9s aprensius \u2013 se l’ha de viure en la pr\u00f2pia pell.<\/p>\n
Sovint, massa sovint, aquest tipus de situaci\u00f3 afecta als adolescents, precisament, perqu\u00e8 solen ser menys informats sobre els trastorns mentals, incloent-hi els propis. Jo mateix no tenia la m\u00e9s remota idea que existien els trastorns obsessius, fins al punt que estava conven\u00e7ut que jo era l’\u00fanica persona al planeta \u2013 literalment \u2013 que era assetjada per les pors particulars que tenia. Si hagu\u00e9s sabut que aquestes pors tenien un nom, no hauria perdut un segon a demanar, ja als catorze anys (o sigui al comen\u00e7ament de tot plegat) ajut professional, en comptes d’esperar fins que el cervell no va poder aguantar m\u00e9s.<\/p>\n
Per tant, un llibre com el de la Mireia Par\u00e9s, en qu\u00e8 set dels trastorns mentals m\u00e9s comuns s\u00f3n explicats a trav\u00e9s de contes infantils o juvenils (amb unes explicacions cl\u00edniques al final del volum) \u00e9s, com hem dit, del tot essencial. Tant per als que pateixen o que patiran un o altre dels trastorns esmentats, com per als que no en pateixen per\u00f2 que tenen una idea del tot falsa (per manca d’informaci\u00f3) dels trastorns i malalties mentals en general.<\/p>\n
Perqu\u00e8 els no-afectats s\u00f3n, per dir-ho aix\u00ed, l’altre costat de la moneda: els que hem patit un trastorn sabem perfectament que l’actitud del pro\u00efsme envers aquests trastorns \u00e9s m\u00e9s aviat negativa. Moltes vegades, som \u2013 per a ells \u2013 bojos, pertorbats, alienats, guillats o tocats o b\u00e9 del bolet o b\u00e9 de l’ala.<\/p>\n
Un cop diagnosticat i havent rebut el primer tractament (una barreja de psicoter\u00e0pia en grup i psicof\u00e0rmacs) els psicoterapeutes em van animar a buscar una feina i vaig trobar-ne una de ben senzilla en una companyia d’autocars; per\u00f2 al primer dia, vaig ser incapa\u00e7 d’emp\u00e8nyer la porta i entrar-hi. Vaig fer una volta de l’edifici per calmar-me, seguit d’un altre intent de franquejar el llindar del meu lloc de treball. Vaig repetir aquesta operaci\u00f3 \u2013 una volta tranquil\u00b7litzadora, un intent d’obrir la porta \u2013 dos cops m\u00e9s abans de rendir-me. I quan, l’endem\u00e0, finalment vaig aconseguir comen\u00e7ar a treballar, passava els primers dies patint per si alg\u00fa not\u00e9s que estigu\u00e9s ‘boig’. (Fins que vaig descobrir que la majoria dels meus companys estaven com un llum de ganxo; aix\u00f2 s\u00ed, sense ser-ne conscients).<\/p>\n
O sigui, cal que els no-afectats per cap trastorn tamb\u00e9 en sapiguen quelcom, per tal d’evitar que tinguin una visi\u00f3 err\u00f2nia dels que en pateixen; i tamb\u00e9 per tal d’ajudar-los, en comptes de tractar-los com uns marginats o uns casos perduts.<\/p>\n
‘Relats per entendre’ \u00e9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, un llibre entretingut. Tot i que els contes, segons el cas, van dirigits a nens o adolescents, no dubto que hi ha molts adults que apreciaran la tria d’aquest format que els proporciona una introducci\u00f3 indolora a un tema que potser els inquieta o que fins i tot els fa una mica de por. De vegades no hi ha res com un conte senzill per aclarir dubtes, esbandir prejudicis i esmenar conceptes equivocats.<\/p>\n
Benvingut sigui, doncs, aquest recull; i tant de bo que arribi com a m\u00e9s gent millor. Perqu\u00e8 no estem parlant de qualsevol cosa quan parlem d’un llibre divulgatiu sobre els trastorns mentals. Estem parlant, en el fons, d’un intent contundent de posar fi a les temporades que tantes i tantes persones passen o passaran a l’infern. O d’evitar, ras i curt, que n’hi passin cap.<\/p>\n
<\/p>\n
Banyoles, abril, 2017<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" PER ENTENDRE, JUSTAMENT \u2013 UN PR\u00d2LEG De: Matthew Tree No es pot dir prou vegades: qualsevol cosa que ajudi a acabar amb la ignor\u00e0ncia for\u00e7a generalitzada que existeix sobre els trastorns i malalties mentals \u2013 tant la ignor\u00e0ncia dels que els pateixen com la ignor\u00e0ncia dels que es creuen en el seu seny \u2013 … <\/p>\n