“Hi havia una vegada, un poble on la gent que hi vivia duia un munt de gent al darrere; b\u00e9, a vegades era gent, a vegades sorolls i a vegades llumetes, no importava; ning\u00fa caminava sol.<\/p>\n
A vegades aix\u00f2 que hi havia al darrere de cadasc\u00fa els molestava o els feia por, per\u00f2 no s’ho podien treure del damunt, eren aix\u00ed, tots els seus habitants. Una caracter\u00edstica que tenia aix\u00f2 que els seguia era que ning\u00fa ho podia veure. Per poder explicar b\u00e9 aquesta hist\u00f2ria i poder-nos entendre, nosaltres, els que no vivim en aquest poble, a aix\u00f2 que seguia les persones li direm il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n
…<\/p>\n
Tots vivien en harmonia, fins que un dia un foraster va arribar al poble. Ning\u00fa el coneixia, per\u00f2 aix\u00f2 no va importar, tothom va seguir amb la seva vida com sempre. Per\u00f2 el que aquest foraster va veure li va cridar l’atenci\u00f3. …”<\/p>\n
Aquest \u00e9s un fragment d'”el poble on la gent no estava mai sola” un poble incre\u00efble que a mi, m’omple de tendresa, un lloc on la gent s’ajuda, s’ent\u00e9n i no es molesta amb els altres.<\/p>\n
Fa uns anys vaig con\u00e8ixer a una persona incre\u00efble i meravellosa, si us ho esteu preguntant, us dir\u00e9 que aquesta persona t\u00e9 esquizofr\u00e8nia. Quan el vaig con\u00e8ixer la societat l’havia apartat, no li deixaven treballar i li donaven una m\u00edsera pensi\u00f3 de l’estat com si fos menys v\u00e0lid que un altre. Jo el veia treballant amb altres persones, fent voluntariat parlant amb la gent i pensava que \u00e9s molt m\u00e9s v\u00e0lid que moltes altres persones que hi ha al m\u00f3n. \u00c9s una molt bona persona i si aquells que el van apartar sabessin una mica m\u00e9s del trastorn, no l’apartarien.<\/p>\n
M’agradaria que la gent entengu\u00e9s que les persones amb esquizofr\u00e8nia s\u00f3n com totes les altres. Per entendre-ho millor he fet aquest relat on veureu diferents s\u00edmptomes, i tamb\u00e9 com seria un m\u00f3n, on no es pos\u00e9s per davant una caracter\u00edstica personal, a una persona.<\/p>\n
Si voleu saber com segueix el relat, el dia 17 d\u2019Abril comencem el Verkami per poder publicar el llibre. En aquesta p\u00e0gina web, trobareu tota la informaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Hi havia una vegada, un poble on la gent que hi vivia duia un munt de gent al darrere; b\u00e9, a vegades era gent, a vegades sorolls i a vegades llumetes, no importava; ning\u00fa caminava sol. A vegades aix\u00f2 que hi havia al darrere de cadasc\u00fa els molestava o els feia por, per\u00f2 no s’ho … <\/p>\n