Anava caminant cap a la feina i pensava per mi mateixa, que podia fer amb tot all\u00f2 que sabia, tot all\u00f2 que durant uns quants anys de grau havia adquirit, tot all\u00f2 que he vist en les persones?, d’aqu\u00ed va sorgir la necessitat d’escriure, escriure per explicar que opino, que penso i no nom\u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3 tamb\u00e9 per explicar all\u00f2 que s\u00e9.<\/p>\n
El primer relat va sorgir despr\u00e9s d’un curs de comunicaci\u00f3 amb nens amb trastorn de l’espectre autista, vaig recordar una experi\u00e8ncia amb una nena amb autisme i com hav\u00edem connectat a trav\u00e9s del meu fill mentre el duia agafat al pit amb el mocador i la nena amb autisme el buscava el mirava i llavors pod\u00edem parlar, podia dir-li coses i preguntar-li algunes altres, no vol dir que les contest\u00e9s totes per\u00f2 vam connectar, incl\u00fas quan la veia sense el nen, tamb\u00e9 m’escoltava i em responia. Un punt de connexi\u00f3 va fer que ella i jo pogu\u00e9ssim veure’ns i entendre’ns. Amb totes aquestes reflexions va sorgir EL Manel i el cotxe vermell. I un cop el vaig acabar, vaig pensar, la gent l’ha de llegir.<\/p>\n
A partir d’aquell vaig escriure un darrere l’altre els relats per entendre els trastorns mentals. N’hi ha set en concret i a cada un, una persona que s’ha creuat per la meva vida, m’ha enc\u00e8s la inquietud i l’espurna perqu\u00e8 l’escrigui. He vist moltes injust\u00edcies que tenen el seu origen en el desconeixement que la gent t\u00e9 d’aquests trastorns. I ja n’hi ha prou.
\nTothom mereix que l’entenguin, i per aix\u00f2 us convido a passar per set hist\u00f2ries que ens parlen de set trastorns molt comuns, com s\u00f3n l’Autisme, l’esquizofr\u00e8nia, la depressi\u00f3, el trastorn bipolar, l’anor\u00e8xia, l’ansietat, i el trastorn obsessiu compulsiu.<\/p>\n
El 17 d’Abril comencem el Verkami. No t’ho perdis.<\/p>\n
Mira quin vieo mes xulo he fet per explicarte’l! No te’l perdis i que se’l perdi ning\u00fa!<\/p>\n