Parlem d’anorèxia

«La Lia es mira al mirall, es veu grassa, les cames massa grasses, i els braços amb les pellofes caigudes, com si es tractés d’una persona obesa. «Tenen raó, no estic bé, però s’equivoquen perquè diuen que estic prima, i això és del tot mentida». Es veu cel·lulitis als malucs, es veu la panxa plena de mitxelins, es posa a córrer i a saltar a la corda sense moure’s del lloc, i se segueix veient grassa, com més corre i salta més grassa es veu, finalment llença una cadira contra el mirall que es trenca, i seu a terra a plorar.»

La Lia té anorèxia, el que ella no sap és que trobarà un nou amic que l’ajudarà a veure les coses des de fora, amb una altra perspectiva que sovint és molt important per entendre els trastorns mentals.

«La Lia no es veu com realment és i fins que no es compara amb el gos, no és capaç d’adonar-se que ella també està massa prima.»

A la segona part també parlem d’aquest trastorn, molt complex i que per desgràcia està cada vegada més present en els adolescents. La inseguretat del moment i l’excessiva importància que la societat dóna al cos i a estar prim o prima estan fent que molts joves prenguin conductes perilloses i desenvolupin una anorèxia.

Com sempre, crec que conèixer que és, i com ens pot afectar ens pot ajudar a prevenir-la, i també a superar-la.

Si voleu saber qui ajuda a la Lia a adonar-se del seu trastorn, qui li arrenca un somriure i la fa menjar sense adonar-se, no us perdeu aquesta història. La Lia i el perdut tenen moltes coses per ensenyar-nos.

I que no se ús passi per alt que ja no queda gairebé temps. El dia 17 d’abril comença el Verkami, no deixis de passar per aquesta web on donaré tota la informació!

 

Relats Per entendre els Trastorns mentals

Anava caminant cap a la feina i pensava per mi mateixa, que podia fer amb tot allò que sabia, tot allò que durant uns quants anys de grau havia adquirit, tot allò que he vist en les persones?, d’aquí va sorgir la necessitat d’escriure, escriure per explicar que opino, que penso i no només això sinó també per explicar allò que sé.

El primer relat va sorgir després d’un curs de comunicació amb nens amb trastorn de l’espectre autista, vaig recordar una experiència amb una nena amb autisme i com havíem connectat a través del meu fill mentre el duia agafat al pit amb el mocador i la nena amb autisme el buscava el mirava i llavors podíem parlar, podia dir-li coses i preguntar-li algunes altres, no vol dir que les contestés totes però vam connectar, inclús quan la veia sense el nen, també m’escoltava i em responia. Un punt de connexió va fer que ella i jo poguéssim veure’ns i entendre’ns. Amb totes aquestes reflexions va sorgir EL Manel i el cotxe vermell. I un cop el vaig acabar, vaig pensar, la gent l’ha de llegir.

A partir d’aquell vaig escriure un darrere l’altre els relats per entendre els trastorns mentals. N’hi ha set en concret i a cada un, una persona que s’ha creuat per la meva vida, m’ha encès la inquietud i l’espurna perquè l’escrigui. He vist moltes injustícies que tenen el seu origen en el desconeixement que la gent té d’aquests trastorns. I ja n’hi ha prou.
Tothom mereix que l’entenguin, i per això us convido a passar per set històries que ens parlen de set trastorns molt comuns, com són l’Autisme, l’esquizofrènia, la depressió, el trastorn bipolar, l’anorèxia, l’ansietat, i el trastorn obsessiu compulsiu.

El 17 d’Abril comencem el Verkami. No t’ho perdis.

Mira quin vieo mes xulo he fet per explicarte’l! No te’l perdis i que se’l perdi ningú!