<\/p>\n
Hi havia una vegada, un poble devastat per les flames, on els seus habitants vivien totalment a terroritzats. Un drac s’havia allotjat a les seves muntanyes, havia trobat una cova molt c\u00f2moda, i quan tenia gana, anava al poble, i cremava teulades, bramava, i demanava menjar.<\/p>\n
Ja s’havia menjat les ovelles, no quedaven baques, ni porcs i la gent s’havia tornat vegana per no morir de gana! Llavors el Drac va demanar que el poble li ofer\u00eds els seus habitants, si no ho cremaria tot. Amena\u00e7ava de cremar els camps de blat, els pomers i tot all\u00f2 que el poble feia server per menjar!! Es moririen de gana!! Estaven atemorits.
\nLlavors el rei va cridar a tots els habitants del poble a palau, es va fer una assemblea per resoldre l’atzucac. Com ho podrien fer?, van sortir moltes propostes, un deia que hi enviessin a la gent malalta que no trigaria a morir, l’altre deia que hi enviessin als impedits que segons ell no servien per res, l’altre deia que hi enviessin la gent m\u00e9s gran. El rei va dir prou a aquell munt de disbarats, i va proposar fer-ho a sorts entre tots els membres majors d’edat, del poble, tothom posaria el seu nom en un paper, i aquest paper seria dipositat en una caixa, un cop per setmana es trauria un paper, i aquella persona seria la que aniria a ser el menjar del Drac.<\/p>\n
Tothom va posar el seu nom al paper, incloses la reina i la princesa, i tamb\u00e9 el rei i tots els cavallers. Com a m\u00e0 innocent van triar un nen petit, li van dir “agafa un paper de la caixa i li don\u00e9s al rei” aix\u00ed ho va fer. El rei va obrir el paper, i se li va gla\u00e7ar la sang, tothom va veure la cara que feia, es va posar p\u00e0l\u00b7lid, semblava que li donaria un atac de cor. Va pronunciar el nom de… la princesa!!!! La reina es va desmaiar, i tothom va quedar compungit i alleujat al mateix temps. La princesa era l’\u00fanica filla dels reis. Tothom la va mirar… per\u00f2 ella no tenia cara de por. La gent del poble van pensar, “no sap el que li espera” per\u00f2 no ens enganyem s\u00ed que ho sabia.<\/p>\n
Feia molt de temps que observava al drac, li feia respecte per\u00f2 hi havia quelcom en els seus ulls que li deia, aventura. I \u00e9s que nois i noies, la princesa estava cansada del palau. Tot el dia\u00a0tancada, brodant mantes i cosint. No li agradaven les festes ni els banquets, no li agraden els vestits llargs de princesa. La cosa \u00fanica que si li agradava, era la biblioteca, all\u00e0 havia llegit hist\u00f2ries meravelloses, de pa\u00efsos llunyans i gent estranya, all\u00e0 somiava en veure m\u00f3n. Per\u00f2 cada vegada que demanava sortir del castell li deien, no. Tu no pots sortir que podries prendre mal. Ara tenia una oportunitat, podria sortir del castell, b\u00e9 nom\u00e9s hi havia un inconvenient, \u00bfque faria amb el drac?
\nVa arribar el dia, i el poble va acompanyar a la princesa, el rei i la reina ploraven desconsoladament, la princesa havia intentat calmar-los, explicar-los que tenia una idea, per\u00f2 la tractaven de boja i no l’escoltaven. Per\u00f2 ella no tenia por, tenia una idea! La comitiva la va deixar sola en el prat on deixaven les vaques. Era la primera vegada que la princesa estava sola al prat, va olorar, l’herba per\u00f2 de seguida va sentir la pudor de sofre t\u00edpica dels dracs.<\/p>\n
All\u00e0 estava, va arribar volant i es va plantar davant de la princesa, “tu ets el meu dinar” li va dir. I es disposava a clavar-li queixalada quan la princesa li va dir:
\n-Vols dir que em vols menjar? Mira que jo no tinc gaire carn i encara menys greix. No \u00e9s gaire bona idea aix\u00f2 de menjar-te la gent.<\/p>\n
-per qu\u00e8?<\/p>\n
-Doncs perqu\u00e8 la gent t\u00e9 poca carn i molts ossos, i a m\u00e9s no n’hi ha gaire si ho compares amb les vaques, de seguida se t’acabaran, i llavors que menjar\u00e0s? \u2013 la cara del drac era un poema, era evident que no havia pensat que menjaria quan s’acab\u00e9s la gent- Si em deixes, et presentar\u00e9 una font inesgotable de menjar. Fem un tracte, jo et faig un menjar bon\u00edssim i si no t’agrada, em menges a mi, et sembla b\u00e9?- el drac la va mirar estranyat, no entenia res, per\u00f2 no hi perdia gran cosa, aix\u00ed menjaria dues vegades.<\/p>\n
La princesa es va posar a cuinar, i que cuinava? Doncs de palau es va endur farina, pastanagues, carabassons i xampinyons. Endevineu que va fer? Li va fer al Drac una pizza vegetariana!!! Poc s’imaginava el drac que all\u00f2 pogu\u00e9s ser. S’ha de dir que la princesa feia unes pizzes bon\u00edssimes i el Drac en va quedar tip i encantat. L’endem\u00e0 la princesa es va llevar a la cova del drac, i el drac li va dir, “ara t’haur\u00e9 de menjar a tu”, per\u00f2 la princesa li va fer un esmorzar de campi\u00f3. Cereals amb fruita i suc de taronja, el Drac al\u00b7lucinava, ho trobava tot bon\u00edssim! Aix\u00ed que la princesa li va dir. “Tu i jo vam fer un tracte si t’agradava el menjar que et feia no em menjaries a mi, oi que t’ha\u00a0agrada’t?” el drac va fer que si amb el cap “doncs ara has de complir la teva part i no em pots menjar”<\/p>\n
Al poble ning\u00fa sabia res de tot aix\u00f2, es va decretar el dol, els reis no sortien del castell, la reina no parava de plorar, la seva pobra nena menjada per un drac. Un dia de cop i volta els n\u00favols es van obrir i va apar\u00e8ixer un raig de llum que il\u00b7luminava la terra, a la base del raig de llum un cavaller, sobre un cavall blanc, l’armadura lluent, l’espasa a la m\u00e0, i una llan\u00e7a a l’altra. El cap ben alt i una cua rossa sortint del darrere del casc. El rei i la reina el van veure des del balc\u00f3, en veu altra va dir “S\u00f3c Sant Jordi, m’han dit que aqu\u00ed teniu un drac” de cop i volta un bri d’esperan\u00e7a va captivar al poble. “Digueu on para i anir\u00e9 a matar-lo” el Rei el va fer entrar al castell, li va explicar la cova on havien vist el drac i li va demanar que si us\u00a0plau an\u00e9s\u00a0de pressa que hi havia la seva filla i que no volia pas perdre-la.<\/p>\n
El Cavaller va c\u00f3rrer i c\u00f3rrer, b\u00e9 ell no, el seu cavall que esperonat es donava tota la pressa que podia, i el cavaller preparava la llan\u00e7a, com si estigu\u00e9s a la batalla cridava quan va arribar a la cova. Per\u00f2, va parar en sec. El que va veure no s’ho esperava, ni s’ho podia imaginar. La princesa i el drac estaven jugant a escacs davant de la cova.<\/p>\n
-Hola -digu\u00e9 la princesa -qui ets?<\/p>\n
-Soc sant Jordi i vinc a matar al drac- La princesa va mirar al drac
\n-i perqu\u00e8 l’has de matar? Pobre drac.<\/p>\n
-Perqu\u00e8 es menja a les persones…no?<\/p>\n
-ah! Doncs ja no cal que el matis, li he ensenyat a cuinar, el drac \u00e9s veg\u00e0, i ara ja no es menjar\u00e0 ni les ovelles, ni les vaques, ni els porcs i molt menys les persones. Ja no cal que el matis.<\/p>\n
-Per\u00f2…-va dir el cavaller que deixant l’espasa a la funda i la llan\u00e7a al cavall, baixava disposat a xerrar amb aquella princesa estranya, que havia fet que un drac es fes vegetari\u00e0.<\/p>\n
La princesa va veure al cavaller desconcertat i una mica desanimat.<\/p>\n
-No et preocupis cavaller. Per cert m’agradaria venir amb tu a veure el m\u00f3n, ho vull con\u00e8ixer tot. He llegit que hi ha un mar, i unes muntanyes molt altes, …-el cavaller va entrar a la cova, el drac i ell li van explicar a la princesa tots els mons llunyans amb una cervesa casolana feta all\u00e0 mateix per la princesa.<\/p>\n
Tots tres van programar un viatge, serien com unes vacances, podrien anar a llom del drac aix\u00ed podrien volar i veure m\u00e9s m\u00f3n. Un cop van decidir quin seria el primer lloc van demanar al drac que es qued\u00e9s a la cova i que fes les maletes i Sant Jordi i la princesa van baixar al poble.<\/p>\n
El Rei plorava d’alegria, la reina va c\u00f3rrer a abra\u00e7ar-la. Un cop a dins del castell es va organitzar una gran festa on tot el poble\u00a0estava convidat. La princesa els hi va explicar la hist\u00f2ria, que havia fet que el drac es fes veg\u00e0. La gent no s’ho podia creure, que valenta havia estat la princesa que havia captivat al drac amb la seva pizza vegetal.<\/p>\n
Quan la festa va haver acabat i la princesa i Sant Jordi es van quedar sols amb els reis, els hi van explicar el seu viatge, al principi el pare no hi va estar d’acord, per\u00f2 la princesa estava\u00a0tan\u00a0decidida que va saber que no la faria canviar d’idea. Li va donar uns consells i un mapa del\u00a0m\u00f3n\u00a0conegut. Aix\u00ed que l’endem\u00e0 la princesa, el cavaller amb el seu cavall blanc i el drac, van marxar dient ad\u00e9u amb la\u00a0m\u00e0\u00a0i tothom els va acomiadar amb un gran somriure.<\/p>\n
<\/p>\n
Mireia Par\u00e9s Guerrero<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi havia una vegada, un poble devastat per les flames, on els seus habitants vivien totalment a terroritzats. Un drac s’havia allotjat a les seves muntanyes, havia trobat una cova molt c\u00f2moda, i quan tenia gana, anava al poble, i cremava teulades, bramava, i demanava menjar. Ja s’havia menjat les ovelles, no quedaven baques, … <\/p>\n