{"id":613,"date":"2017-03-15T10:21:28","date_gmt":"2017-03-15T10:21:28","guid":{"rendered":"http:\/\/psicologiapares.com\/?p=613"},"modified":"2017-03-15T10:21:28","modified_gmt":"2017-03-15T10:21:28","slug":"no-i-com-mediar-amb-infants-de-2-anys","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/2017\/03\/15\/no-i-com-mediar-amb-infants-de-2-anys\/","title":{"rendered":"No, i com mediar amb infants de 2 anys"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span><\/p>\n

Ara tinc ganes de parlar de l\u2019etapa del NO. I \u00e9s que en aquesta casa hem passat la primera fase.<\/span>
\n<\/span>Cap als dos anys, el petit de la casa ha decidit, que hi ha coses que no les vol fer. Que li passa al nostre fill que de cop i volta no es vol posar la jaqueta, o el pitet, si ell es comporta la mar de b\u00e9?<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>La resposta aquesta pregunta \u00e9s molt senzilla. El nen quan arriba als 2 anys assumeix que \u00e9s una persona, diferent dels pares, diferent dels avis o les tietes, \u00e9s una altra persona i \u00e9s llavors quan comen\u00e7a a voler fer i decidir coses per ell mateix. \u00c9s un moment dif\u00edcil pels pares, ja que all\u00f2 que hav\u00edem aconseguit sembla que s\u2019esvaeix en un tancar i obrir d\u2019ulls. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, lluny de perdre el control, pensem que tot all\u00f2 que el nen es nega a fer, s\u00f3n precisament les coses que sap que ha de fer.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>El NO \u00e9s l\u2019inici de la transgressi\u00f3 cap a l\u2019autoritat, i \u00e9s que el nostre aprenentatge est\u00e0 basat en la imitaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 en la transgressi\u00f3. \u00c9s quan acostem la m\u00e0 a l\u2019estufa, que veiem que crema, aprenem a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/span>
\n<\/span>Per damunt de tot, aquesta etapa \u00e9s tant emprenyadora com necess\u00e0ria, ja que ens demostra que el nen ja es reconeix com a persona i comen\u00e7a un cam\u00ed, sense fre, cap a la seva independ\u00e8ncia.<\/span>
\n<\/span>Les rabietes formen part de l\u2019etapa del NO. I \u00e9s que a ning\u00fa li agrada que li diguin, all\u00f2 que no pot fer. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019infant fa una reflexi\u00f3 que em figuro deu ser quelcom aix\u00ed: vull fer all\u00f2, com que no em deixes no faig res i a m\u00e9s no et deixo fer all\u00f2 que vols que faci. Per tant em poso a bramar, m\u2019estiro a terra, o faig all\u00f2 que m\u00e9s et fastigueja, llen\u00e7ar coses a terra, plorar en arribar a l\u2019escola quan ja no ho feia, no menjar, i tot el que se us pugui acudir.<\/span>
\n<\/span>Direm que als voltants dels 2 anys es d\u00f3na per primera vegada un fet similar. Per\u00f2 aix\u00f2 es va repetint en el temps. \u00c9s normal i s\u2019ha de passar com altres etapes dels infants. Com passar l\u2019etapa, \u00e9s quelcom que veureu a molts llibres de pedagogia per pares. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que dep\u00e8n del nen i sobretot de les circumst\u00e0ncies.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>La Rosa Jov\u00e9 a la Crian\u00e7a feli\u00e7, recomana el seg\u00fcent (no \u00e9s textual):<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>1. Entendre al nen<\/span>
\n<\/span>2. Deixar-lo fer. Sempre que no sigui perill\u00f3s.<\/span>
\n<\/span>3. Evitar temptacions<\/span>
\n<\/span>4. Parlar amb ell. Comen\u00e7a la negociaci\u00f3.<\/span>
\n<\/span>5. Estar al seu costat quan explota emocionalment<\/span>
\n<\/span>6. Paci\u00e8ncia<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Partim de la base que no ens vol prendre el p\u00e8l, sin\u00f3 reclamar la seva possibilitat de fer el que vol.<\/span>
\n<\/span>Posar\u00e9 un exemple del que m\u2019ha passat a mi, seguint els punts de la Rosa Jov\u00e9.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Un situo. \u00c9s al mat\u00ed i ens estem vestint per anar a l\u2019escola bressol, a l\u2019hora de posar-se les sabates el nen comen\u00e7a a dir no, no, no, no, no. Li pregunto que li passa, si li van petites, si no les vol, intento entendre al nen. \u00c9s dif\u00edcil entendre un nen que no parla massa, i tamb\u00e9 et d\u00f3na la sensaci\u00f3 que no t\u2019ent\u00e9n. En aquest cas ell no volia fer res, simplement no es volia posar les sabates. Aix\u00ed que per provar sort vaig a l\u2019armari i agafo unes altres sabates. Ell ja est\u00e0 a terra bramant sense ll\u00e0grimes, li ensenyo les noves sabates i li pregunto si les vol. Deixa de plorar, s\u2019aixeca, somriu i diu que si amb el cap. Es posa les sabates i sortim per la porta. Guardo les antigues sabates a l\u2019armari, perqu\u00e8 si no les veu, no tindr\u00e0 la temptaci\u00f3 de demanar-les. Tot i que ell sap on \u00e9s l\u2019armari i el pot obrir i triar-ne unes altres quan vulgui.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>No totes les situacions han tingut el mateix \u00e8xit. Tamb\u00e9 he sortit de casa amb el nen en un bra\u00e7 plorant i el carro plegat a l\u2019altre. B\u00e9 i la bossa de m\u00e0, la bossa de l\u2019escola i la carmanyola de la feina\u2026<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>En el meu cas tamb\u00e9 utilitzo una t\u00e8cnica de psicologia conductual que a mi em funciona. Ignorar el dolent i enaltir el bo. Perqu\u00e8 ho dic. Doncs el meu fill li d\u00f3na per llen\u00e7ar les coses a terra, en primer lloc retiro coses delicades del seu davant, m\u00f2bils, comandaments, i altres coses que es trenquen. Quan inicia el primer NO, sempre intento entendre que li passa, i en qu\u00e8 el puc ajudar. Normalment \u00e9s perqu\u00e8 vol fer quelcom que no toca, menjar una galeta abans de sopar, mirar la tele, o agafar el m\u00f2bil, coses aix\u00ed. Al meu NO, li segueix una rabieta, normalment marcada per tirar les joguines a terra, o el que tingui al davant. En aquest cas, l\u2019ignoro una estoneta. Considero que ja m\u2019he posat a la seva disposici\u00f3 per ajudar-lo. Quan dic l\u2019ignoro no vull dir que me\u2019n vaig, sin\u00f3 que el vigilo per\u00f2 li trec import\u00e0ncia, estic all\u00e0 on ell est\u00e0, si em necessita, nom\u00e9s m\u2019ha de venir a buscar, per\u00f2 no el renyo pel que est\u00e0 fent, l\u2019ignoro. Quan passa el moment i vol jugar, m\u2019assec amb ell, juguem, li explico el conte que ell vulgui, fem titelles amb mitjons, \u2026. \u00c9s important si seguiu aquest sistema felicitar quan fan les coses b\u00e9, i donar m\u00e9s import\u00e0ncia al bo que al dolent.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>B\u00e9 aqu\u00ed us he deixat dos sistemes per intentar passar de la millor manera, l\u2019etapa del NO i les rabietes. Tots hi passem i \u00e9s normal. Les etapes passen i com sempre si els l\u00edmits estan clars, no heu de patir per res.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Este post esta escrito en Catal\u00e1n, los lectores de esta web os encontrareis con esto a veces, y es que soy biling\u00fce y hay temas que me resulta mas sencillos explicarlos en una u otra lengua. Si crees que el post te interesa puedes pedir su traducci\u00f3n y la har\u00e9 sin problemas. Disculpa las molestias.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Etiquetado con desenvoluoament, educaci\u00f3, etapes, mama, NO, paciencia, rabietas<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Ara tinc ganes de parlar de l\u2019etapa del NO. I \u00e9s que en aquesta casa hem passat la primera fase. Cap als dos anys, el petit de la casa ha decidit, que hi ha coses que no les vol fer. Que li passa al nostre fill que de cop i volta no es vol … <\/p>\n

Continua llegint \u00abNo, i com mediar amb infants de 2 anys\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":614,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,7,8,10],"tags":[122,183,209,236,240],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/613"}],"collection":[{"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=613"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/613\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/614"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/psicologiapares.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}